Si hi ha empreses que compren, és obvi que hi ha empreses que s’embenin. Però els motius per a vendre són diferents dels motius per a comprar:

• Realització del valor. Un primer motiu de venda es presenta quan un empresari ha creat un bon negoci, amb un volum de vendes important i bons marges, i rep una oferta d’una empresa més gran que s’està consolidant. Si l’oferta és bona, és a dir, si té una valoració correcta conforme als mètodes que hem presentat en el capítol anterior, i l’empresari no té clar un pla de futur o ha aconseguit un nivell de complexitat empresarial que li serà difícil de superar tot sol, vendre és una bona opció.
• Falta de continuïtat en el negoci. Moltes empreses familiars passen de pares a fills, de generació en generació. A vegades pot ocórrer que la següent generació no tingui interès a continuar amb l’empresa o que simplement no hi hagi una següent generació. Es tracta d’una altra bona ocasió per a vendre la companyia i per a fer-ho en un moment en què tingui un valor elevat. Quan un empresari es troba en aquesta situació, malgrat el difícil que pot arribar a ser plantejar-se la venda del que ha estat l’obra de tota una vida, ha d’actuar amb el cap fred i preparar l’empresa per a obtenir el màxim valor. Tenir clars els conceptes financers i de valoració és molt important en aquestes circumstàncies.
• Reorganització estratègica del negoci. Pot donar-se la situació en la qual una empresa hagi diversificat el seu negoci amb èxit però que s’adoni que alguna de les divisions de l’empresa ha evolucionat de tal forma que es fa difícil la integració amb les altres, per la qual cosa aquesta divisió ha de sortir. És una situació bastant habitual en grans conglomerats industrials i empreses multinacionals. La desinversió per reorganització del negoci és un bon motiu per a la venda, sigui com sigui la grandària de l’empresa.
• Reducció de risc. Empreses petites, i en menor mesura les mitjanes, que hagin aconseguit una bona posició de mercat amb un producte concret o en una zona geogràfica determinada, però que vegin que la seva posició és feble si no diversifiquen en productes i en mercats i no es vegin amb força per a fer-ho, poden decidir integrar-se en un gran grup a fi de consolidar les seves capacitats tècniques i realitzar el valor acumulat.
• Dificultats econòmiques i financeres. Finalment, també ha de contemplar-se el cas de les empreses que es trobin en dificultats financeres, que no poden resoldre per elles mateixes, i es vegin obligades a considerar la possibilitat d’una venda. Aquesta és sens dubte la pitjor situació per a vendre, ja que la capacitat de negociació és molt reduïda.

Compra o fusió

La pregunta que obre aquest capítol diu: podria comprar al meu principal competidor? La resposta és que s’haurien de donar unes circumstàncies molt concretes i específiques que fan que aquest fet sigui poc probable. El nostre principal competidor serà una empresa d’una grandària similar a la nostra, per la qual cosa es tractaria d’una compra que el nostre balanç difícilment suportaria sense una aportació de capital. Però podrien donar-se les circumstàncies adequades si el nostre competidor tingués:

• Unes vendes similars i uns marges molt menors.
• Un balanç amb molt d’endeutament, fruit de decisions d’inversió errades que posen en dubte la seva capacitat de repagament.
• Manca de successió en el negoci.

Per tant, de la mateixa manera que ens fixem en els productes dels nostres competidors, també ens podem fixar en la seva situació financera. La informació financera és obligatòria i d’accés públic a través del Registre Mercantil. Totes les empreses dipositen els comptes anuals cada any, i estan a l’abast de tot el món.

Plantejar-se la possibilitat de comprar al nostre competidor és un exercici saludable que ens obliga a:

• Comparar els nostres comptes financers seguint les anàlisis que hem presentat i traient les conclusions oportunes per a la gestió de la nostra empresa.
• Valorar el nostre negoci i fer un seguiment anual de l’evolució del seu valor.
• Valorar el negoci del nostre competidor utilitzant el mateix model i comparant la seva evolució, amb el que podem comprovar la solidesa econòmica i financera del nostre negoci en comparació amb les empreses del nostre sector i aprofitar per a prendre les decisions de política financera més adequades.

Fins i tot sent poc probable, l’oportunitat de compra pot existir. I si no, podem contemplar l’oportunitat d’una fusió. Una fusió és una operació similar a la compravenda però que no consumeix caixa. Dues empreses que decideixen fusionar-se uneixen

els seus negocis en un només, optimitzant d’aquesta manera els costos d’estructura i buscant noves sinergies de productes, mercats i plantes industrials per a ser molt més competitius.

Una fusió suposa valorar les empreses que participen en l’operació i determinar el que tècnicament es denomina equació de canvi. Imaginem dues empreses que desitgin fusionar-se i que es valoren en 100 i 50 respectivament. L’equació de canvi seria de 2 a 1, és a dir, si l’empresa creada a partir de la fusió dels dos negocis té 100 accions, els accionistes de la primera empresa rebrien 66,6 accions, 2/3 del total, i els de la segona rebrien 33,3 accions, 1/3, mantenint així la proporció de 2 a 1.

Una fusió es pot fer també per absorció. És a dir, en el cas anterior, l’empresa més gran podria absorbir a la més petita, fent una emissió de 50 noves accions que serien comprades pels socis de la segona empresa i que es pagarien amb l’aportació de les accions actuals de l’empresa absorbida.

La decisió sobre l’estructura d’una fusió té fortes implicacions mercantils i fiscals que superen les merament financeres